La Maria és una alumna de segon de batxillerat de
l´escola Vedruna-Vall i el passat mes d´abril va rebre una beca per part de la
Fundació Ferrer- Salat per als dos primers anys de la carrera de música al conservatori del Liceu. L´hem entrevistada per tal que ens expliqui quina ha
sigut la seva experiència:
Hola Maria,
com estàs?
– Molt bé! Amb ganes d´acabar els
exàmens.
Quan vas començar a estudiar música?
– Fa 9 anys és a dir, amb 9 anys
Des de quina edat toques el saxo?
– Des dels deu, ja que el primer any
només es fa solfeig
Toques algun altre instrument a part del saxo?
– Sí, el piano però a un nivell més
bàsic i la guitarra i la trompeta.
Dediques molt de temps a la música?
– Sí! En faig moltes hores. El dimarts
passo 5 hores i mitja seguides a classe (de quarts de quatre fins a les nou del
vespre) i dijous i divendres de tres a quarts de set. Després també hi dedico
moltes hores a casa.
Com t´ho fas per compaginar-ho amb els estudis?
– És complicat. Però per sort tinc
molta facilitat amb els estudis així que, quan estudio ho faig sobretot a les
nits per tal d´aprofitar el temps i treure´m feina de sobre.
A la teva família li agrada que dediquis tanta estona a la música?
– El que realment els importa és que a
mi m´agradi, però ells esperaven que fes alguna cosa relacionada amb les
ciències, el que passa és que sempre m´acaben fent costat i al meu avi sempre
li havia agradat la música.
En què consisteix la beca que et van donar?
– És d´una fundació que dóna 24 beques
i 12 de les quals paguen els dos primers anys de la carrera i, a canvi, has de
promocionar-la a partir de concerts.
Com t´ho van notificar?
– Doncs quan acabàvem de fer els
exàmens. Es feien uns concerts on es deia qui obtenia la beca.
Com et vas sentir?
– Em va fer una alegria molt gran ja
que són molts diners, i la veritat és que jo em plantejava anar a l´ESMUC que
és pública però ara que tinc aquesta “ajuda” puc estudiar al Liceu
que és un veritable somni.
Has escrit alguna cançó?
– No. M´agrada més interpretar però el
que sí que he fet són arranjaments.
T´identifiques amb algun músic?
– Sí, però no és gaire conegut. Es diu
Miquel Ballés.
Tens un estil en concret?
– Sí, el saxo clàssic, la gent pensa
que la gent que toca el saxo només toca jazz però jo toco clàssic.
Com vas arribar-hi?
– Quan entres al conservatori et fan triar
dos instruments i jo vaig triar el saxo, el meu avi també el tocava.
Vols fer de la música la teva feina?
– Sí, al principi no m´ho havia
plantejat i estava més enfocada a l´àmbit científic però els professors em van
inspirar.
Com és el teu dia a dia amb la música?
– És dur combinar-ho tot, però
normalment dedico cada tarda a la música. Estudio quasi cada dia, mai estic
sense fer música.
Què és per a
tu el més difícil de pujar dalt d´un escenari?
– Sents molta pressió, a part dels
nervis de si agradaràs a la gent i si ho faràs bé. A vegades a classe surt
perfecte, però la veritat és que és com una adrenalina. Amb els anys en vas
aprenent, és la gràcia.
Què creus que es necessita per ser músic?
– Passió, i moltes hores. Hi ha gent
que diu que és qüestió de talent però també és qüestió d´hores, la gent creu
que amb un do arribes lluny però has de pencar molt.
Després de parlar amb la Maria ens ha quedat ben clar
que la constància, l´amor i la dedicació per allò que t´agrada és la clau per
arribar a aconseguir els teus objectius.
