Vaig passar al Vedruna tota la meva infància i part de l’adolescència. A  dia d’avui encara utilitzo l’aprenentatge que em van donar els professionals d’aquesta escola, i no només parlo de  nivell acadèmic sinó també a nivell personal. Recordo amb certa nostàlgia el meu pas per l’escola d’on en conservo alguns amics. Ara em dedico a la investigació biomèdica i tinc al record el dia en què va sorgir la meva inquietud per la ciència : un dia asseguda en una de les cadires del Vedruna. Ja mai més va parar de créixer!!. Gràcies Vedruna.

Vaig passar 15 anys a l'escola, des dels 3 anys fins als 18, el que ara mateix és encara més de la meitat del que he viscut de vida en un mateix lloc!
És evident que l'escola em va ajudar a inculcar, juntament amb la meva família, una forma de treball, una exigència i uns mètodes d'estudi gràcies als tutors i als diferents professors que, juntament amb els valors de l'escola Vedruna-Vall  m'han ajudat a desenvolupar-me com a persona en els meus àmbits personals, familiars, socials i laboral. Vaig estudiar dret per aprofundir en el coneixement de l'organització de la nostra societat i de les seves institucions, i ara mateix sóc advocat en el departament de Dret Públic i Medi Ambiental d'un despatx d'advocat.

Recordo principalment dues coses del Vedruna:
1- El nivell acadèmic: s'exigia molt i treballàvem de valent.
2- La consciència d'inculcar una valors i de fomentar la companyonia, la solidaritat, l'empatia...
Si us sóc sincera del punt 1 se m'han oblidat algunes coses, tot i que no és mai en va, el fons queda; però el punt 2 em va quedar impregnat i encara ara m'acompanya.
Moltes gràcies Vedruna.