La Clara Pérez Calderón és una alumna de tercer
d´ESO de la nostra escola i a la vegada jugadora d´hoquei del Línia 22. Aquesta passada Setmana Santa
la Clara va participar amb la selecció catalana sots 16, al Campionat d´Espanya
de seleccions autonòmiques, un torneig que per cert van guanyar. Cal destacar
que la nostra protagonista va ser nomenada la millor portera del campionat, i
això que va jugar contra nenes un any més grans que ella!
Per altra banda, al llarg de la setmana del 4 d´abril, la Clara, juntament amb
jugadores d´altres equips terrassencs i catalans va fer un seguit
d´entrenaments amb la selecció espanyola a Madrid.
L´hem entrevistada per tal que ens expliqui quina ha sigut la seva experiència
al llarg d´aquests dies:
Hola Clara, com estàs?
– Molt bé, gràcies, molt cansada i alhora
contenta per la nostra victòria.
Pots explicar una mica la teva experiència durant aquest campionat amb la
selecció catalana sots 16?
– Ha estat una experiència inoblidable,
ja que vam passar una setmana totes juntes al CAR de Sant Cugat i vam fer molts
jocs i innocentades. Al llarg del torneig vam aprendre coses les unes de les
altres i penso que va reforçar la nostra amistat.
Què vas sentir quan et van dir que eres la millor portera del campionat?
– La veritat és que em vaig sentir molt
orgullosa de mi mateixa! Des del campionat d´hoquei sala a Màlaga, de l´any
2014 tenia aquesta il·lusió. Em va fer molta alegria però em van esguerrar una
mica la sorpresa, ja que m´ho van dir el dia abans, però tot i així vaig veure recompensat
tot el meu esforç.
De quants partits constava el campionat?
– Vam jugar contra Cantàbria, les Canàries,
Madrid, Euskadi i València, un total de 5 partits més i la final que va ser
contra Madrid.
Quants partits vau guanyar?
–Els
vam guanyar tots!
Has notat molta diferència jugant amb les nenes un any més grans que tu?
– Sí, perquè la veritat és que les
jugadores bones que hi ha al meu club marxen a un altre per poder jugar en un
nivell més alt, però de totes maneres, ja m´agrada ser on sóc, encara que algun
dia hagi de marxar.
Com et vas sentir en els últims segons del partit de la final?
– Van ser uns segons molt intensos perquè
just uns minuts abans, la Júlia Strapatto i la Isabel Zaldúa , van marcar els
gols de la victòria, i va ser aleshores quan el públic va començar a cridar la
compte enrere. En aquell moment, sentia que el temps no parava i que just a
l´últim segon les de Madrid podrien recuperar la pilota i marcar per anar als shout-outs.
Què són els shout-outs?
– Els shout-outs són 1×1 contra el
porter i tens 8 segons per aconseguir fer gol o parar-lo
En quin moment i com saps que vas al campionat?
– Durant tot l´any anem entrenant i ens
convoquen per anar a entrenar amb la catalana. Després d´aquesta llista van
descartant gent fins a tenir la llista final. Ho vaig saber només un parell de
setmanes abans junt amb les altres companyes.
Com vau celebrar la vostra victòria?
– Just quan l´àrbitre va xiular el final,
totes vam llençar els estics i vam córrer cap al centre del camp a abraçar-nos,
després amb els entrenadors i, finalment, amb els nostres familiars. Després
ens vam quedar mirant el partit dels nens que també van guanyar.
Quant de temps fa que jugues a hoquei?
– Vaig començar als 6 anys, per tant
porto 9 anys jugant a hoquei.
Sempre has jugat al Línia 22?
– Sí. Des de ben petita.
Per què t´agrada l´hoquei?
– Doncs, la veritat és que sempre m´ha
agradat l´esport, i va ser gràcies a unes amigues que em vaig apassionar per
l´hoquei.
Quina és la que sensació quan guanyes un partit sent tu la portera?
– És una sensació que no es pot explicar,
ja que si és un partit en el qual no t´han fet cap gol la meva autoestima
augmenta fins dalt de tot.
Et poses nerviosa quan veus que l´equip contrari té oportunitat de marcar?
– Sí que m´hi poso, i molt! Però intento
fer fora aquests nervis i jugar de la millor manera possible.
Quan et marquen un gol sents frustració?
– Molta, a part sento que per culpa meva podem
perdre el partit però després penso que l´error ha estat de tot l´equip i
m´animo una mica més però tot i així, segueixo intentant que no em marquin més
gols.
Com t´organitzes per tal que l´esport no sigui un
entrebanc en els estudis?
– La veritat és que és bastant difícil,
però gràcies a l´escola que m´ha permès convalidar educació física i matèria
optativa per tal de poder fer els deures i estudiar de cara als exàmens, m´ha
sigut més fàcil, però això no impedeix que de tant en tant, em quedi fins ben
tard estudiant.
Moltes gràcies Clara, ha estat un plaer.
– Gràcies a vosaltres!
Després d´haver parlat amb la Clara ens hem adonat que la clau de l´èxit no
consisteix a estar en el millor equip o ser la millor jugadora, sinó en
l´esforç, la constància, moltes hores de dedicació, organització, treball en
equip i l´amor per allò que fas.
