Aquesta setman celebrem la SETMANA DE LA CIÈNCIA a les classes d´ESO i batxillerat. Constarà d´anècdotes científiques, petits vídeos informatius i dades curisoses o qualsevol notícia que hi tingui relació.
L´origen de la Setmana de la
Ciència el trobem el 1991 a França.
El llavors ministre d´Investigació, Hubert
Curien, va celebrar el desè aniversari del Ministeri obrint al públic
els seus jardins i deixant que els/les ciutadans/es de París s´acostessin de
manera informal a la ciència. Allò que va començar com un fet local es va
convertir en un esdeveniment nacional i periòdic. I es va estendre a tot el
continent.
Des del 1993, cada any se celebra
la Setmana Europea de la Ciència.
Altres països del món també
s´han apuntat a l´esdeveniment.
La Setmana de la Ciència és l´esdeveniment europeu més
important pel què fa a la comunicació social de la ciència i la tecnologia. El
seu objectiu és acostar a la societat els avenços científics i tecnològics de
manera atractiva i propera amb la finalitat d´augmentar el coneixement, la
cultura i l´interès científic.
Enguany es commemoren diferents efemèrides: l´Any
Internacional de la Cristal·lografia, l´Any de la Biotecnologia
Cada novembre, des del 1997,
Catalunya celebra la seva Setmana de la Ciència. Museus, universitats, centres
d´investigació, parcs tecnològics, institucions… obren les seves portes.
Des de l´escola també ens afegim
a la celebració d´aquesta setmana.
La
Setmana de la Ciència es sol celebrar al voltant de la festivitat de Sant
Albert Magne, patró dels científics.
Sant Albert el Gran (o Sant
Albert Magne) va
néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de
1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia. Per aquest motiu
el dia central del mes de novembre celebrem la diada de Sant Albert. El
personatge fou bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques,
biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre altres disciplines.
Fou canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar Doctor oficial de
l´Església. Va ser a 1941 quan Pius XII el va proclamar patró dels estudiants i
estudiosos de les ciències naturals. Fins i tot se l´anomenà, i així el trobem
repetidament citat, Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i
del seu saber.
Conta la llegenda que a Sant Albert, de jove, li
costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on
estudiava. Però en intentar fugir per una escala penjada d´una paret, quan va
arribar-ne al capdamunt es trobà amb la Mare de Déu que li digué: “Albert,
per què en comptes de fugir del col·legi, no em reses a mi que sóc “Causa
de la Saviesa”? Si em tens fe i confiança, jo et donaré una memòria prodigiosa.
I perquè sàpigues que vaig ser jo qui te la vaig concedir, quan estiguis a punt
de morir, oblidaràs tot el que sabies”.
Sembla
ser que és cert, que el 1278, quan feia classe, li va fallar sobtadament la memòria i
va perdre l´agudesa d´enteniment. Va morir al cap de ben poc.
QUE GAUDIU DE LA 19a SETMANA
DE LA CIÈNCIA!
