Poc a poc les persianes s´anaven tancant i la petita
esfera de radi curt s´anava submergint
en els somnis més profunds.
Flotant enmig de l´aire hi havia tots els records, els
inspirava amb totes les meves forces per així poder viure´n en el futur.
Acariciava amb delicadesa els cabells del meu últim
pinzell, volia sentir per última vegada el plaer de fer lliscar els meus
sentiments.
Trobava la inspiració en el silenci de les paraules i les
respostes, en absurdes taques de colors.
Jo, com molts, era presonera del so monòton del compàs i
el ritme constant de la rutina.
Em trobava en un pou, on les meves paraules només eren un
simple ressò.
Per això, vaig decidir crear un nou món. Bé, de fet, és
on estic ara, on l´art no té límit, per construir un món millor.
“The earth without art is just eh”
Clara Amat
