Els alumnes i els tutors
de 2n d´ESO, després de treballar la pobresa, la solidaritat i la població de
risc a classe, van visitar la Fundació Busquets
de Terrassa. Cadascun va portar un litre de llet o un quilogram de pasta.
Després d´haver vist la pel·lícula “Techo y
comida” en què una mare i el seu fill són desnonats, els
tres grups de 2n d´ESO van anar a la Fundació Busquets, on els va rebre el Pep,
un treballador social de la fundació. Ell va fer una xerrada sobre la feina de
la Fundació i va guiar els alumnes per totes les instal·lacions de la
institució. Els nois i noies van poder veure on dormen els nens que viuen a la
Fundació, on mengen, on juguen… Durant la xerrada, el Pep els va explicar la
història de la institució des del seu fundador i la importància que té avui
dia. Els va explicar que la Fundació Busquets no és un orfenat, sinó que és una
residència per als nens els pares dels quals no se´n poden fer càrrec. Els nens
que hi viuen tenen una vida totalment normal, com qualsevol altre nen, van a
l´escola, fan extraescolars però amb la diferència que és la Generalitat de
Catalunya qui en té la guarda legal.
En Pep també els va
explicar que quan els nens es fan majors d´edat, poden restar en uns pisos de
la mateixa Fundació que formen part del projecte CRAE (Centre Residencial d´Acció
Educativa) en els qual poden residir fins als 21 anys o fins que acaben la
carrera.
El
menjador social és una activitat que també realitza la Fundació Busquets: cada
migdia dóna acollida (dutxes, roba, dinar, pícnic als vespres…) a persones sense sostre i, de fet, també fan
recollida de roba i tenen una sala on seleccionen la roba per talla i sexe.
En
conclusió, els alumnes de 2n d´ESO van veure una realitat diferent però ben
propera i van aprendre una manera de solidaritzar-se amb persones que per
diverses raons, en un moment donat, es poden trobar sense recursos.
