Les darreres classes del curs de
Ciències Socials a 2n d´ESO, aquest any, han estat un pèl especials. La major
part dels continguts del curs giren al voltant de la Història Medieval, i
aquest final de curs els nostres companys/es han fet una feina realment
curiosa, i és que van convertir les classes en Scriptoriums d´un monestir i els nens i nenes van esdevenir monjos
i monges copistes.
El primer procés va ser el “d´envellir”
el paper. Es van fer servir dos processos, un en què els/les alumnes a casa van
haver de submergir paper en algun tipus d´infusió i després deixar-lo assecar;
i l´altre a classe, en què es tintava el
paper amb cafè soluble.
El segon pas va ser el de
conèixer la cal·ligrafia medieval, la lletra capital i els alfabets gòtic i carolingi tant en majúscules com en minúscules.
I així va arribar el gran dia. La
posada en escena era l´aula en penombra amb les taules en filera i amb una
espelma per taula (l´alumnat va adonar-se de les dificultats que tenien els
monjos a l´hora de treballar copiant manuscrits)… i música ambient, cant
gregorià, és clar.
Els/les alumnes es van traslladar
en el temps, cap connexió, cap tecnologia, només ells amb ploma, paper i la
llum d´una espelma. L´objectiu era clar, una bona lletra capital, fer servir la
lletra gòtica i carolíngia, però sobretot escriure alguna cosa que sortís del
cor, i tal i com feien els monjos a l´Edat Mitjana… molta dedicació, molta
paciència, molta precisió i sobretot, cap pressa.
Les imatges mostren uns resultats
que parlen per si sols.
