Els alumnes de 3r d´ESO, a la matèria de ciències socials,
amb la professora Eva Messeguer, han fet un treball sobre fotoperiodisme.
Aquest treball consistia en triar un tema històric d´entre aquests quatre: la
riuada del 1962, la guerra civil espanyola, les Olimpíades del 1992 o el procés
independentista català. Tot seguit havien d´elegir una fotografia feta a
Terrassa sobre el tema escollit prèviament i fer-ne un treball i una petita
recerca.
La Clàudia Martínez, una alumna de 3r d´ESO C, va triar el
tema de
la
riuada del 1962 i va escollir una coneguda
instantània del fotògraf Vicenç Serrano, publicada en molts llibres d´història
de la ciutat i arxivada al fons de l´Arxiu Tobella. En aquesta mítica imatge hi
sortien dues nenes agafades entremig de les destrosses que havia fet l´aiguat
de la nit del 25 de setembre del 1962. La nena més gran agafava a collibè la
petita mentre miraven les ruïnes del desastre l´endemà. La Clàudia va tenir la idea d´enviar un
correu electrònic al diari digital terrassenc
La
Torre del Palau demanant si podien escriure una
notícia per si algú coneixia o sabia qui eren les dues nenes de la foto més de
50 anys després.
Quatre dies després una noia anomenada Ester va comentar
la publicació del diari que les dues nenes eren la seva mare i la seva tia. De
seguida la Clàudia va contactar amb l´Ester i finalment va poder fer una
entrevista a la dona que era la nena gran de la fotografia. Es diu Paquita, i
és una dona jubilada de 64 anys que viu al barri de la Grípia de Terrassa i que
durant tota la seva vida ha treballat de cosidora. La Paquita li va explicar
que la nena petita de la fotografia era la seva germana petita, l´Antònia, que
tenia 2 anys i mig quan va succeir la riuada, viu a Sant Cugat i no es recorda
gairebé de res.
El dia 14 de desembre la Paquita i la seva germana Antònia
van venir a l´escola a fer una xerrada sobre la riuada i explicar la seva
experiència. Van acudir a l´escola a les 10 h del matí i la xerrada va durar
una hora. Van explicar tota la història de la seva vida, i els alumnes es van
adonar com de malament ho van passar els afectats per la riuada. Els pares de
la Paquita i l´Antònia eren de Còrdova i van emigrar a Terrassa perquè el pare
tenia feina a Barcelona. La Paquita recorda que el dia de la riuada el seu pare
tenia festa perquè a Barcelona eren les festes de la Mercè. El pare va veure
que plovia molt i junt amb la seva mare van portar tots els fills a la casa de
la veïna del davant, que tenia un terrat on es van poder salvar de l´aiguat que
va inundar casa seva i tot el seu carrer al barri d´Ègara, el carrer de Cadis.
Després de la riuada la casa de la família va quedar destrossada i van anar
passant com van poder, canviant el lloc, alguns cops fins i tot separats. Al
principi a l´Escola Industrial i després a les casetes de Correus. La Paquita
va reflexionar sobre l´impressionant reacció dels terrassencs i de com l´ajuda
i la solidaritat van aflorar en aquells moments tan tràgics. Al cap d´uns
quants anys, el pare va reconstruir la casa i es van tornar a traslladar tots
allà. Encara que s´haguessin recuperat, la Paquita i l´Antònia van explicar que
la por a properes riuades, a perdre-ho tot en una sola nit, tota aquella
desesperació va perdurar per sempre dins la família cada vegada que el cel
amenaçava tempesta.
Així doncs, els alumnes de 3r d´ESO van gaudir de primera
ma de dos testimonis orals directes d´aquesta tragèdia que tant va marcar la
nostra ciutat. Els nois van poder fer moltíssimes preguntes i aprendre més
coses de la riuada vivint-ho amb una enorme emoció.
