GÈNESI
DE LA CRISI ACTUAL
I POSSIBLES SOLUCIONS
El 4
de febrer tenim el goig de rebre la visita del professor d´Economia Aplicada de
l´Autònoma de Barcelona, Arcadi Oliveres, per fer una xerrada als alumnes de
batxillerat. Les seves activitats són múltiples en els camps de la cooperació,
la denúncia social, el tercer sector, … en tot el que tingui a veure amb la
dignitat de les persones i la denúncia de les injustícies. Membre molt actiu de
Justícia i Pau ha participat en diversos fòrums socials mundials i els seus
llibres denuncien el que no funciona en el nostre món com a cristià compromès
amb la societat del seu temps.
Heus
ací un resum de la seva xerrada.
Vivim
una crisi molt dura, posterior a altres
crisis del capitalisme, com les del 1929 (crac de la Borsa de Nova York), 1973 i
1979 (crisis del petroli). Fa un repàs de l´aplicació de les teories de J.
M. Keynes als EEUU de Roosevelt amb la intervenció
de l´Estat en l´economia per millorar la situació de l´home de la base social. Contraposa
aquest capitalisme amb rostre humà al neoliberalisme de Milton Friedman i
l´Escola de Chicago, el que van aplicar R. Reagan i M. Thatcher. Un tipus de capitalisme salvatge que ens ha
dut a la situació actual.
Si la
crisi del 29 va esdevenir-se per l´esclat d´una bombolla borsària, l´actual ha
estat causat per una bombolla
immobiliària. En aquests moments a Espanya hi ha 3.5 milions de pisos
buits, molts a mans dels bancs, i 350.000 desnonaments. Els bancs van resultar
molt afectats per tota una sèrie de moviments especulatius. Els fons sobirans que emeten els estats, es
troben a mans d´uns 12 països, els productors de petroli del Golf Pèrsic, i la Xina, el Japó o Alemanya.
Paquets de bons dels estats van anar canviant de mans i van anar a parar, en
part, a diversos bancs. També els bancs
van fer múltiples préstecs i, al final, ni cobraven els interessos, ni les
hipoteques, ni dividends de les accions ja que les borses, des del 2008,
s´havien enfonsat.
La crisi bancària es transformà en crisi
global el 15 de setembre de 2008, quan Lehman Brothers es declarà en fallida. L´entitat financera nord-americana arrossegà tot el sistema financer mundial. Els bancs de molts
països del món van demanar ser rescatats:
4.6 bilions de dòlars. Poc abans,
les Nacions Unides havia demanat 50.000 milions de dòlars anuals per acabar amb
la pobresa. Els països rics varen contestaren que no hi havia diners.
Una crisi bancària es transforma en crisi
generalitzada perquè no hi ha crèdit per a les empreses. Si no hi ha crèdit el venedor no ven i el comprador no
compra. Resultat: EROS, acomiadaments. I algunes empreses aprofitaren per
acomiadar part del seu personal per acumular més beneficis. Telefònica guanya
5.000 milions d´euros a l´any i acomiada personal.
La solució a la crisi passa per repartir
el treball. Cal reduir la jornada laboral i passar de 8 hores a 4 o 5 hores.
També
cal tenir en compte les dones que tenen cura de nens o persones grans i que
haurien de cobrar un salari com al nord d´Europa. A Espanya s´havia de fer la
llei de la dependència i amb l´excusa de la crisi no s´ha dut a terme. FALLA L´ESTAT DEL BENESTAR.
Cal
cobrar els impostos que generen les activitats econòmiques. El frau fiscal a Espanya es calcula en
93.000 milions d´euros anuals. Una quarta part del frau correspon a la població en general. La resta es
reparteix entre bancs, com el
Santander i el Bilbao, grans empreses,
com Google, Amazon o Samsung, i grans
fortunes com la d´Amancio Ortega. Molts
capitals van a parar a paradisos fiscals.
Hi ha
despeses perfectament suprimibles
com ara la dedicada a l´exèrcit, ja que no té sentit en època de pau, o el
rescat bancari, ja que els particulars tenen garantits els 100.000 primers
euros dipositats a cada banc.
Les solucions passarien per agafar els aspectes que es puguin salvar
del capitalisme i del socialisme. Un sistema d´autogestió com el que havia a
l´antiga Iugoslàvia podria ser-ne un exemple.
Entre
les solucions podem destacar:
–
L´Estat hauria de crear una banca pública i nosaltres fer
operacions a través de la banca pública i a través de la banca ètica.
–
Accés a la informació. Persones ben informades per
actuar correctament.
–
Desaparició de paradisos fiscals.
–
Repartiment del treball.
–
Cal agrupar-se per assolir canvis importants.
–
S´ha de perdre la por a actuar.
–
S´ha de participar en les ONG.
–
Cal ser consumidors responsables i boicotejar
aquelles empreses que maltracten els seus treballadors o presenten qualsevol
altre aspecte immoral.
Amb
aquestes receptes i amb la demostració de vies de possibles solucions, acaba la
xerrada, com sempre explícita i brillant, Arcadi Oliveres.
Joaquim
Alsina
